Després de tres anys d’absència amb la nostra festa gran, les Fogueres de Sant Joan tornaran a lluir en car· rers i places, com antany, com sempre, amb la seua màxi· ma esplendor, inundant els carrers d’alegria, festa, color, música, olor de pólvora… i foc.

Ningú esperava que amb les cendres de 2019 la festa romandria en una letargia, un somni que tardaria anys a tornar a les nostres vides. Però com l’Au Fènix, renaixe· rem d’aqueixes, les nostres cendres, amb una altra ma· nera de pensar, i de viure, i amb més ganes que mai de fer festa.

Després de quasi cent anys d’història, hem de recordar que la festa oficial de la ciutat d’Alacant prendria prota· gonisme, a nivell ja internacional, l’any de 1983; el 25 d’octubre d’aqueix mateix any serien declarades d’Inte· rés Turístic Internacional, per la qual cosa la projecció de la nostra flama prendria considerables magnituds, un fet aquest que s’ha volgut, des de llavors, potenciar.

Ens trobem, per tant, que els monuments plantats en l’edició de 1984 serien els primers “internacionals”, rang guanyat per dret propi, per fer festa malgrat les adversi· tats múltiples que han sacsejat la celebració.

És per això que en aquesta ocasió el present monogràfic del tradicional llibret pretén acostar el lector a aquell any, aquella època dels meravellosos anys huitanta, per a conèixer de primera mà què passava en el nostre món, en les nostres vides, tot l’esdevingut a nivell general en tan especial any.

Si bé la història, en trets generals, ha donat moltes voltes i han sigut moltes les vicissituds esdevingudes, aprofun· dint una mica més en la lectura ens adonarem que hi ha coses que poc o gens han canviat. Però això és una altra història.

Toca celebrar novament, toca tornar a gaudir al juny de “la festa mes hermosa”, i toca tornar a demostrar al món sencer que la nostra festa és internacional(ment) impor· tant en les nostres vides.